SINCLAIR TV-80: COSA DE TOTS

Ep, no féssim pas victimisme innecessari desde la distància. Que el lector català de la post-transició, malgrat la incipiència democràtica d’aleshores, ja podia gaudir d’altra premsa en la seva llengua mare a banda de l’Avui i la Serra d’Or pels més activistes, o el Cavall Fort pels hereus i pubilles al xup-xup just d’adoctrinament barretinaire. De lectura sense tendència també en vam tenir, com aquesta revista mensual de nom gens amagadís: (ciència).

L’editorial Ciència S.A. posa en marxa aquesta publicació l’any vuitanta, si fa no fa pels mateixos dies que a Moscou encenien pebeter olímpic (m’arrisco a deduir, doncs, que aquesta va ser la primera iniciativa del grup). I no tracta, precisament, d’oferir cap mena de competència forçada a material similar en espanyol (no agafem Muy Interesante com a referent), sinó que genera divulgació sorprenentment ben triada; sigui per articles d’especialització mitjana/alta, per entrevistes més “de productor” que no pas de primera plana i lletra daurada, i per continguts complementaris intercalats en forma recreativa, d’accés general i molt agraïts pels no especialitzats. Recerca i innovació tecnològica, biologia, matemàtica, medicina, lectures recomenades… tot plegat farcit de cites a bibliografia afegida. Més propera, doncs, a la pseudo-enciclopèdica Mundo Científico, si bé amb deix més pàl.lid en les formes (a penes les cobertes eren en color).

Em va fer il.lusió, fa cosa de tres setmanes, arreplegar-ne un parell d’exemplars fent un tomb per la botigueta L’encant del carrer Astúries (un parell d’euros menys a la butxaca, ben pagats). En un d’ells (març del 83) em vaig endur a casa un magnífic article referent a la història dels quadrats màgics i els seus mètodes de resolució. L’altre (desembre del 83) vaig adoptar-lo únicament per causa fetitxista: a la secció d’agenda i novetats (“telex-ciència”) hi venia la següent ressenya:

Fins on recordo, no tinc altres exemples de notes en català referides a la casa Sinclair. ¿Quants dels lectors, trobat el mòdul i la fotografia, devien fer-se amb una TV-80 incitats per la curiositat? I dels molt, molt poquets que ho devien fer, prou que hagués somrigut veient-los apropar els nassos familiars a la pantalla i remenant botons, fins que el fenomen de masses del moment es fes acte: “Fixa’t, si fins i tot s’hi veu TV3…!”, i mentre la (encara aleshores) carta d’ajust donava fe de les emissions en proves al temps que Sisa es repetia, es repetia i es repetia de fons sonor fent sortir el sol en plena nit.